No apagueu el llum del coneixement. Manifest que acompanya l'acció del 15 de juny del 2012
No apagueu el llum de l'art, perquè l'art és la porta de
l'ànima!
No
apagueu el llum de l'ensenyament, perquè és el que transmet la saviesa.! No apagueu el llum del futur, perquè el futur és l'únic regal que podem fer als més joves i als que han d'arribar...
L'actual
crisi econòmica, tan sols és un pàl·lid reflex de l'autèntica crisi; la
crisi de valors.
Ens vàreu
enlluernar mostrant-nos la jugueta d'un món en creixement indefinit, un sistema
infinit on el triomf per la competitivitat era l'objectiu desitjable. Ens vàreu
voler enlluernar i nosaltres tots ens deixàrem enlluernar. Poc importava
que el nostres veïnats no tenguessin
tanta sort com nosaltres i que visquessin
sotmesos a la dictadura d'un tercer món, obligats a servir-nos com a esclaus
per produir el nostre fràgil benestar. Un sempre podia mirar cap una altra
banda...
Però
igual que la malaltia és una escola per a la compassió, també ho ha de ser i ho
serà aquesta crisi de l'avarícia: una escola del veritable canvi.
Dominats
per la por, no serviran casserolades, ni injeccions econòmiques als pobres
botxins propietaris de les nostres economies. El que està passant ara ja
no té res a veure amb cap ideologia
política. Aquesta crisi no s'arreglarà amb diners, tan sol sortirà el sol amb
la honestedat, amb la fraternitat, amb la compassió i la generositat. Feis que
el món sigui un poc millor dia a dia, feis-ho vosaltres, un a un, i no espereu que un altre ho faci, així veureu com es
produeix el miracle.
Tots
nosaltres, els protagonistes del 15 J,
feim, de manera pacífica i sense enfrontaments, allò que sabem fer, allò que dóna sentit a les
nostres vides i a la de molts d'altres que gaudeixen i s'enriqueixen amb el
nostre art i coneixement, tots nosaltres proclamam que allò que no ha mort
durant civilitzacions, perquè és etern,
allò que ens ha fet grans, a pesar de les nostres debilitats, aquest
llum del coneixement; no el matareu ara. La vostra ment d'analista
econòmic és massa estreta per abraçar el que estau intentant destruir, ofegant
els que ens dedicam a les arts i l'ensenyament. L'art i el coneixement s'han de
mantenir lliures, no poden aparèixer i desaparèixer al caprici d'unes
legislatures. Són, juntament amb la justícia i la sanitat, els pilars bàsics d'una societat ben
estructurada.
Per tal
cosa volem convidar-vos que reflexioneu,
i que en el darrer reducte de la vostra honestedat rectifiqueu i demostreu que
vos queda encara saviesa. Recordau aquell professor que un dia va il·luminar-vos, aquella pintura que un
dia, ja oblidat, va fer-vos sentir
emoció, aquella melodia que va marcar una època de la vostra vida...
Pensau
que nosaltres la vàrem fer possible triant un tipus de vida que ara deu semblar-vos efímer i massa allunyat de la
vostra ment aritmètica.
No
oblideu que sou aquí per fer el més gran
que pot fer un esser humà OFERIR EL SEU SERVEI, viure entregat a la comunitat,
i una comunitat, no es mesura amb xifres. Sempre hi ha altres valors més alts.
Apostau per la cultura i l'educació, posau els vostres recursos a l'abast de la
cultura, i l'harmonia retornarà.
Gracias por habernos emocionado, gracias por propiciar que pudiéramos emocionar a otros. Estic segura que "el món ja és un poquet millor"
ResponElimina